Exposició: 'El murmullo de la manzana'

Miguel Rasero neix a Doña Mencía (Còrdova). Actualment comparteix la seva residència entre Sant Joan Despí i Arnes (Terra Alta). El propòsit de la pintura no és deixar les coses clares, sinó aprofundir en el seu misteri. Pintar naturaleses mortes no consisteix a capturar o registrar una composició d’objectes sobre una taula, sinó a intensificar i fer més misteriosa l’estranyesa absoluta de la llum quan els atrapa. 

El propòsit de pintar allò que resulta domèstic i familiar és jugar amb el propi concepte de familiaritat. Així, l’energia d’una pintura no procedeix de la creació d’una imatge, sinó de la seva fallida, de la desfamiliarització de colors, textures i ombres. A partir d’aquesta fragmentació, d’allò que era sòlid, emergeix una nova manera de veure les coses. En el cas dels bodegons de Miguel Rasero,  la desfamiliarització és doble. L’artista no només està creant una imatge fresca a partir d’una escena domèstica; tot sovint també està fent al·lusió, tant a allò subtil com directament, a representacions anteriors d’aquestes escenes. 

El seu objectiu és, en principi, ser irreverent i irònic. Però, quan es posa a treballar creant formes i textures, una altra cosa va prenent el control. L’artista permet que l’obra de pintors anteriors habiti en la seva pintura com ombres o fluxos subterranis, però és la seva pròpia visió sobre la textura, el color, el detall, o la composició la que comença a dominar. D’aquesta manera, es desencadena un joc, o una batalla, entre el coneixement que tenim d’altres pintors que s’aproximaren a aquest gènere, ja fos treballant des del realisme extrem, el cubisme analític o, fins i tot, el collage, i el que percebem ara, la singular visió d’un singular pintor que deixa la seva empremta visual en el bodegó.  

En l’obra de Miguel Rasero és fascinant estudiar l’atenció entre la imatge única, bella, captivadora i harmoniosa, i el conjunt, més complex i àrduament treballat, de textures i tons oposats que la componen. A Rasero, li encanten les textures irregulars i les ombres suggerents. En les ombres, llestos per a saltar, estan Picasso, Braque i Juan Gris. A vegades, Rasero els evita, en altres ocasions, abraça el seu imaginari, com si les seves obres emblemàtiques fossin també objectes sobre una taula amb els quals jugar, o parodiar i dels quals apropiar-se en la pintura. 

Text pel catáleg de l’exposició “Bodegones” a Còrdova, de Colm Tóibín.

Inauguració: dijous 2 d'octubre, a les 20 h

Horari d’exposicions

De dilluns a divendres de 10 a 13 h
De dilluns a dijous de 17.30 a 20 h
Diumenges d’11 a 14 h
Festius tancats