Gossos

 

Els gossos a casa


Les persones propietàries de gossos han de mantenir-los en bones condicions sanitàries i garantir-ne el benestar i la seguretat. Han de proporcionar-los afecte, exercici diari i alimentar-los i hidratar-los adequadament. Les persones propietàries també han de vetllar per una bona convivència dels animals amb el veïnat.


Els gossos a l'espai públic


Pels carrers de la ciutat, als parcs i zones verdes, els gossos han d'anar subjectes amb una cadena o corretja, tret dels espais autoritzats. Els gossos potencialment perillosos han d'anar sempre amb cadena i amb morrió.  

Els gossos no han de romandre ni transitar pels parcs infantils i zones reservades als infants, exceptuant els gossos pigalls.  

Cal recollir sempre els excrements, tant a la via pública com a les àrees d'esbarjo. Recordeu portar bosses o altres elements per recollir-los. Es considera com a infracció molt greu permetre a gossos dipositar les seves deposicions en els parcs i jardins d'ús per als infants.  

Tingueu molta cura amb els orins dels gossos. Provoquen, a més de taques i pudors, la degradació del mobiliari urbà. Per això, porteu una ampolla per diluir l'orina del vostre gos abocant-hi aigua. Els gossos no poden orinar ni a parcs infantils, voreres, façanes, rodes de vehicles, mobiliari urbà (fanals, papereres, bancs, contenidors...)  
 

Zones d'esbarjo per a gossos


Sant Joan Despí disposa d'una xarxa d'espais d'esbarjo per a gossos distribuïda per tots els barris de la ciutat. Es tracta d'espais tancats on propietaris i gossos poden passar una estona de lleure.  

En aquestes àrees, les mascotes poden córrer, jugar i fer les seves necessitats. Recordeu portar bosses perquè els excrements s'han de recollir sempre (a totes les zones d'esbarjo trobareu pales per ajudar-vos a fer-ho).  

Les zones municipals d'esbarjo per a gossos es netegen diàriament i, quinzenalment, es desinfecten i es desinsecten. Anualment, se'n fa una renovació de terres.

 

Planol pipí cans

Plànol zones d'esbarjo per a gossos


Centre

  • Parc de Sant Pancraç
  • Carrer José Agustín Goytisolo (entre c. J. Vinyoli i c. Montjuïc)
  • Parc del Mil·lenari (c. Maria Tarrida/c. Creu d'en Muntaner)
  • Carrer Major
  • Carrer del Sud (Les Begudes)


Les Planes

  • Parc de la Fontsanta (c. Fontsanta)


Pla del Vent-Torreblanca

  • C. Torreblanca/c. Rubió i Tudurí
  • Av. Generalitat


Residencial Sant Joan

  • Carrer Sant Martí de l'Erm
  • Parc de la Fontsanta-Pont Reixat

 

Cens i identificació

 


Els gossos han d'estar identificats individualment amb un microxip. Un cop identificat l'animal, cal censar-lo a l'Ajuntament. El termini per realitzar aquest tràmit és de dos mesos a partir de l’adquisició. Recordeu que cal informar l'Ajuntament de qualsevol modificació, tant sigui per canvi de propietat del gos, per canvi de residència o per mort.  

Més informació a Cens d'animals



Tinença de gossos potencialment perillosos


Els titulars de gossos potencialment perillosos o les persones que els condueixin a l'espai públic han de tenir una llicència administrativa que emet l'Ajuntament. Més informació en aquest enllaç   

Els gossos potencialment perillosos han d'anar lligats amb cadena i han de portar morrió quan siguin a les vies públiques, a les parts comunes d'edificis, als transports públics i als llocs i espais d'ús públic en general.


 

Imatge
papares


Consells de protecció del teu gos davant les paparres


Les paparres són àcars que parasiten externament diversos animals, tant mamífers com aus i rèptils, també els animals de companyia, sobretot els gossos. En general, les picades de les paparres no són perilloses i només provoquen una lesió local lleu. Però, en alguns casos, a través de les seves picades poden transmetre malalties que afectin greument la salut del vostre gos.


Com les agafen?

Les paparres viuen en exteriors i es troben principalment on abunda la vegetació i on habiten animals silvestres, en zones boscoses i paratges rurals. També es poden trobar a zones cobertes d’herba en espais urbans, com parcs i jardins. Quan els gossos entren en contacte amb la vegetació és fàcil que les paparres s’hi enfilin i els ataquin. L’època de major activitat de les paparres va des de la primavera fins a la tardor, especialment durant els mesos d’estiu.  

Com protegir el teu gos de les paparres?

  • Has de tenir el teu gos desparasitat i vacunat.
  • Has de mantenir el teu gos amb una bona higiene.
  • Si feu activitats en contacte amb la natura:
  • Aneu pel mig dels camins sempre que sigui possible i eviteu el contacte amb zones amb vegetació espessa, herba alta i plenes de fullaraca.
  • Aplica al teu gos un antiparasitari extern que repel·leixi les paparres. Consulta amb el teu veterinari quin és el més adient.
  • Quan torneu a casa, examina bé el teu gos per tot el cos, sobretot vigila zones com les orelles, les aixelles, el coll, el clatell, els espais entre els dits…
  • Tingues en compte que les picades de paparra normalment no són doloroses i de vegades les paparres adherides poden passar desapercebudes.

Si trobes una paparra en el teu gos…

En cas de trobar una paparra en el teu gos, cal extreure-la el més aviat possible. La majoria de les malalties transmeses per les paparres requereixen que el paràsit ingereixi sant durant algunes hores abans que el gos s’intecti. Per això, és important extreure-la com més aviat millor. Preferiblement, l’extracció de la paparra l’ha de fer un professional sanitari.

Si heu d’extreure-la vosaltres mateixos, feu servir unes pinces romes i punta fina. Si no en disposeu, podeu desprendre-la amb els dits utilitzant uns guants fins. Procureu evitar aixafar-la o trencar-la. Subjecteu-la fermament al més a prop possible de la pell i estireu-la suaument cap amunt, sense forçar però de manera contínua. Netegeu bé la ferida amb aigua i sabó durant uns minuts, i apliqueu-hi un antisèptic.

Si el teu gos ha patit una picada de paparra i, amb posterioritat, observes que pateix canvis de comportament, apatia, manca de gana o febre, porta’l al centre veterinari.

En resum:

Imatge
paparres gossos

 

 

Imatge
banner processionària

Consells de prevenció davant la processionària del pi per protegir el teu gos


L’eruga processionària del pi és un lepidòpter que s’alimenta de les fulles dels pins. En general, no mata els arbres sinó que els debilita i afavoreix l’acció d’altres plagues.

Un dels problemes més grans que provoquen les erugues processionàries del pi són les reaccions al·lèrgiques. Quan les erugues estan en fase de larva tenen uns pèls urticants que poden causar problemes si entren en contacte amb la pell o si s’inhalen. Aquests efectes es poden produir sobre la salut de les persones i, molt especialment, sobre la salut dels gossos.

Els gossos són molt curiosos i acostumen a acostar-se a les erugues per ensumar-les. La simple inhalació dels pèls els pot produir reaccions al·lèrgiques. Els problemes de salut es poden agreujar si els gossos llepen les erugues o se les mengen.

Durant la tardor i l’hivern, eclosionen les larves de les erugues i s’agrupen en bosses blanques a les branques dels pins. A la primavera, l’eruga baixa de l’arbre per tal d’enterrar-se sota terra i iniciar la fase de crisàlida, però amb el canvi climàtic la baixada dels arbres pot avançar-se a febrer o març. És en aquesta fase de descens de l’arbre quan cal tenir més precaució amb els gossos.

Com a mesura de prevenció, si teniu gos és important que des de finals de febrer fins a l'abril, no passegeu per zones amb pins. En cas de fer-ho, tingueu el vostre gos molt controlat i assegureu-vos que no entri en contacte amb aquest insecte. Si el vostre gos entra en contacte amb una eruga processionària del pi i apareixen reaccions, consulteu amb un professional veterinari.

Tractaments preventius contra l’eruga processionària

Per tal d’evitar les afectacions sobre la salut humana i dels gossos, durant la fase larvària de l’insecte l’Ajuntament de Sant Joan Despí duu a terme mesures de control de l’eruga processionària del pi, tant de control actiu com preventiu.  

Cada any, al voltant del mes de gener, es fan tractaments químics amb fitosanitaris autoritzats en pins de diferents carrers, places, parcs i zones verdes de la ciutat. Després d’aquests tractaments, si apareixen bosses d’erugues es retiren de forma mecànica.

A l’estiu, quan s’inicia el cicle reproductor, es realitza un control biològic mitjançant la col·locació de trampes amb feromones femenines per atraure els mascles i evitar que puguin fecundar les femelles. Durant l’estiu de 2024 es van col·locar 70 trampes amb feromones en pins de la ciutat.

D’altra banda, mitjançant la instal·lació de caixes-niu als arbres,  l’Ajuntament afavoreix la presència d’ocells insectívors que són depredadores naturals de l’eruga processionària.

Tot i això, si detecteu la presència d’eruga processionària del pi en algun punt de la ciutat, contacteu amb l’Ajuntament. La col·laboració ciutadana és molt important per tal de controlar l’eruga i poder actuar amb rapidesa.

En resum: 

Imatge
processionària