Menú principal
Webs municipals
Enllaços útils
Fil d'ariadna
- Inici /
- Sant Joan Despí /
- Memoria democrática
Memoria democrática
Preservar i mantenir la memòria de les víctimes de la Guerra i la dictadura franquista és molt necessari per a recuperar la memòria democràtica de Sant Joan Despí.
El Monument de dignificació de la fossa comuna del cementiri, on són enterrats els soldats republicans que van morir a Sant Joan Despí el 25 de gener de 1939, vol recuperar la seva memòria.
25 de gener de 1939, el pas del Llobregat.
El 25 de gener de 1939, les tropes del General Franco establertes a Sant Boi, van bombardejar els camps prop de Sant Joan Despí per contrarestar als soldats republicans que defensaven la línia del Llobregat. A les cinc de la tarda una columna va passar el Llobregat prop de la Colònia Güell i s'establí davant de Cal Cristino, a la vora de la Riera d'en Nofre. Allà situaren una metralladora i van disparar contra tots els soldats republicans que eren a l'altra banda de la carretera, prop de la regadora del camp dels Crexells.
Les tropes nacionals van travessar a gran velocitat el municipi sense entrar al nucli urbà. L'objectiu era prendre posicions a Sant Pere Màrtir i el pont d'Esplugues per assaltar la ciutat de Barcelona. L'entrada oficial a Sant Joan Despí va ser el 26 de gener, ja de matinada.
Grup de soldats republicans, alguns d’ells veïns de Sant Joan Despí.
La fosa comuna
Els enfrontaments van deixar tot un seguit de soldats republicans morts i ferits a la zona agrícola. Els ferits van ser traslladats a l'Ajuntament i van ser atesos pel Dr. Sabater. A causa de la naturalesa de les ferides i la manca de material mèdic, tots ells van morir.
Entre els dies 26 i 27 van ser traslladats al cementiri, on s'obrí una fossa comuna. Ismael Guàrdia, fill de l'enterrador, hi va ser present quan encara era un nen i se'n recorda com n'eren de joves alguns d'aquells soldats. Va ser ell qui assenyalà en 2007 aquest indret com el lloc d'aquests enterraments.
El Registre Civil de Sant Joan Despí identifica onze soldats que estarien enterrats en aquesta fossa:
• Eusebio Benito Llases
• Constantino Castro Padilla
• Joan Gelabert Montserrat
• Dionisio González Peláez
• Joan Humert Clos, natural de Palamós, mort amb 39 anys
• Pere Mont Fàbrega, natural del Port de la Selva, mort amb 18 anys
• Valentín Pascual García
• Llorenç Peradejordi Malondra, natural de Barcelona, mort amb 17 anys
• Joan Pons Ferrer
• Jacinto Roca
• Enrique Tramunt Graells, natural de Riba-roja d'Ebre, mort amb 17 anys
Nieves Camps i la cerca del seu marit
Un cop acabada la guerra, els morts del bàndol vencedor van rebre grans homenatges i reconeixements. Per als del bàndol republicà s’imposà el silenci i la por, només trencat per algunes dones. Mares o esposes que buscaven als seus fills o marits per donar-los una digna sepultura. Aquest va ser el cas de la Nieves Camps Sans.
Nieves Camps Sans (Palamós 1905) es casà en 1923 amb Joan Humbert Clos i s’establiren a Figueres. Van tenir dos fills que van morir de ben petits. Joan Humbert s’incorporà a l’exèrcit republicà a final de 1938. La seva companyia va ser traslladada a Molins de Rei i morí en combat a Sant Joan Despí durant els enfrontaments del 25 de gener de 1939.
Nieves Camps va enviar una carta demanant informació sobre el seu marit. Creu que és mort. No consta cap resposta i, encara que el testimoni d'Ismael Guàrdia, fill de l'enterrador, assenyala que anys després una família de Girona va exhumar el cos d'un d'aquests soldats, no ho podem confirmar.
Nieves Camps es tornà a casar i en 1958 s'hi traslladà a viure a França.
Carta de Nieves Camps enviada a l’alcalde de Sant Joan Despí. 1939, AMSJD 101-H0037
Per ampliar la informació sobre aquest període històric:
- Miquel Ruiz Carrillo. Els Anys Difícils: II República, Guerra i Postguerra a Sant Joan Despí (1931-1959). Ajuntament de Sant Joan Despí, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2002.