La història de la ciutat
Orígens
L'actual terme municipal de Sant Joan Despí ha estat habitat des de l'antiguitat més remota. S'han trobat restes des de l'Edat del Bronze, però és a partir del segle II aC quan es forma un petit poblat iber–romà estable a Les Begudes. En l'època romana, lligada a la fundació de Barcino, el territori es transformà i es van instal·lar al terme diverses vil·les i grans masos dedicats a l'agricultura. Aquest sector era conegut a l'època amb el nom de Vico Miziano.
Edat mitjana
Una d'aquestes vil·les romanes amb el temps es transforma en l'església de Sant Joan Baptista i es crea un petit nucli al seu voltant. L'any 1002 ja s'anomena a aquest lloc com Sant Joan i poc després se li associa el terme "pi": Sancti Iohnnis de Pinu. A la resta del territori hi ha diverses masies, com Can Codina, algunes d'elles fortificades amb una torre, com Cal Felip i dues capelles: Santa Oliva i Sant Martí de l'erm.
Edat moderna
Durant el decurs dels segles XV, XVI i XVII, la comarca va patir els efectes dels diferents episodis bèl·lics i les repetides epidèmies de pesta que van assolar Catalunya, i van produir una davallada general de la població. L'economia encara era bàsicament agrícola, on la majoria de les terres estava en mans d'un petit grup de terratinents, tots ells de Barcelona.
Fins a mitjan segle XVIII, el Camí Reial que enllaçava Madrid i Barcelona travessava la població i era un important factor de desenvolupament. Amb la construcció d'una nova ruta durant el regnat de Carles III (l'actual N-II), Sant Joan Despí va perdre la seva tradicional situació de poble de pas i des d'aleshores va patir un relatiu aïllament que va condicionar decisivament la seva evolució històrica. Segons dades del viatger Francisco de Zamora, en aquella època el poble tenia gairebé un sol carrer (l'actual carrer Major).
Segles XIX i XX
Fins a l'any 1830 el municipi de Sant Joan Despí s'estenia per la carretera (carrer Major) tot plena de grans mansions, i els carrers del Bon Viatge i Santa Oliva (carrer Catalunya), amb cases molt més modestes. La resta, camps i cases disperses, algunes d'elles ben grans, com Can Pau Torrents, Can Po Cardona o Can Tusquets. L'arribada del Canal de la Infanta va suposar l'expansió de l'agricultura de regadiu. Tot i que el ferrocarril es va construir en 1845, no va ser fins al 1891 quan es construeix un baixador.
A finals del segle XIX també neix l'eixample de Sant Joan Despí, entre els carrers de les Torres i de Francesc Macià, on es van aixecar les residències d'estiueig d'alguns barcelonins.
La descripció de com era Sant Joan Despí a principis del segle XX la podem trobar al llibre d'Àlvar Maduell Sant Joan Despí, un recorregut per la història, que el descriu com un poble que "amb el caseriu de Les Begudes i 32 cases escampades pel terme, reuneix 281 edificis amb 1.172 habitatges de fet i 1.171 de dret [...] Té una església parroquial dedicada a Sant Joan, servida per un rector; una costura i un estudi municipals, una biblioteca escolar i pública i una caixa escolar d'estalvis, dues societats corals, una de recreativa, una altra de política, una subdelegació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Cambra Agrícola del Baix Llobregat. Hi ha cabo de sometent i fa festa major el dia 23 d'agost. Tota la seva indústria consisteix en una fàbrica de cartró i un forn d'obra. El seu terme és pla i de clima templat i saludable; s'hi cull blat, blat de moro, llegums, cànem i vi".
L'any 1926 es va projectar una urbanització nova a la zona del Samontà, per damunt del ferrocarril, de la mà de l'arquitecte Josep Maria Jujol; però, finalment, el projecte no va prosperar. El Pla Comarcal de 1953, que oferia terrenys industrials fora de Barcelona, va fer que aquesta zona de Sant Joan Despí figurés com a zona industrial (que amb el temps es transformaria en el Polígon Industrial Fontsanta) i fos l'empresa Gallina Blanca la primera a instal·lar-s'hi, seguint-la d'altres més.
Més tard aniria configurant-se un nou barri: les Planes, a força de donar cabuda a tots aquells treballadors i treballadores que es van desplaçar dels seus municipis d'origen (principalment d'Andalusia) atrets per l'oferta d'ocupació que oferia el nou polígon industrial.
Durant les dècades de 1960 i 1970, Sant Joan Despí creixia indiscriminadament. L'any 1960 el municipi tenia 4.711 habitants i el 1970, 16.055. El barri de les Planes va ser totalment edificat i el barri centre va sofrir l'enderrocament de moltes finques que es van reconvertir en illes senceres de blocs d'habitatges, la majoria d'ells d'una estètica i confortabilitat ben allunyada dels estàndards de qualitat exigibles. Durant la dècada de 1980, democratitzades les administracions públiques, l'ordenament de les ciutats va ser uns dels principals projectes dels governants: la urbanització de carrers, la creació de zones verdes, parcs, equipaments...
A mitjan dècada de 1980 novament Sant Joan Despí torna a ser espectador d'un nou creixement urbanístic. D'una banda, al barri de Pla del Vent-Torreblanca, amb la construcció d'habitatges i del parc de Torreblanca. D'una altra, al Polígon Residencial Sant Joan, on l'any 1985 la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va ubicar les instal·lacions de TV3 -d'aquí que al barri també se'l conegui com a barri de la TV3-. A continuació va començar la construcció d'habitatges i del segon gran parc de la ciutat: el parc de la Fontsanta.
Segle XXI
El començament del segle XXI és el de l'inici de l'eixample Sud-oest, una zona que s'estén des del carrer Major cap a l'autovia A-2, i el del desenvolupament del sector de les Begudes, amb la creació de la Ciutat Esportiva del Futbol Club Barcelona i d'una nova zona residencial. En paral·lel, la ciutat es converteix en la referència sanitària del sud del Baix Llobregat amb l'obertura de l'Hospital de Sant Joan Despí-Moisès Broggi.
Sant Joan Despí és actualment una ciutat amb més de 34.000 habitants. Una ciutat amb quatre barris ben definits i equipats: amb cada cop més espais verds, més zones per poder gaudir i relacionar-se, dues biblioteques, dos poliesportius, quatre centres cívics, un ric patrimoni modernista i un potent teixit associatiu. Una ciutat que cada cop té més qualitat de vida.