Emili Ametller i Xavi Solé comparteixen una excèntrica perplexitat davant l’estrany món que els envolta. La condició de creadors plàstics els confereix una subjectiva llicència de jugar amb l’atzar per poder trobar respostes que emergeixen en formes, ja siguin pictòriques o tridimensionals. Aquestes suposades respostes plàstiques esdevenen sorprenents paradigmes quotidians que pretenen apropar-nos poèticament al “món que ens envolta”.