Per què un any dedicat a l'arquitecte Josep Maria Jujol?
Imatge
Tot i el geni creatiu i l'extraordinari llegat artístic de Josep Maria Jujol, la figura de l'arquitecte modernista encara no és prou reconeguda. La celebració de l'Any Jujol140 que impulsa l'Ajuntament de Sant Joan Despí vol contribuir a la difusió de la seva obra i al reconeixement científic internacional d'una figura única del modernisme.
Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879-Barcelona, 1949) va ser catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i arquitecte municipal de Sant Joan Despí. Se’l considera un artista total perquè va ser capaç de dominar l’arquitectura imposant un nou estil i aplicant-lo en les tècniques en què excel·lia, com ara el trencadís, l’esgrafiat, l’escultura, el dibuix o la pintura. Així, a més d’arquitecte, Jujol també va ser decorador, pintor, esgrafiador, dissenyador de mobles, d’altars, d’ampolles, de paviments ceràmics, d’imatges religioses, de làpides sepulcrals o d’escuts d’entitats gremials.
El treball arquitectònic de Jujol es caracteritza per la simplicitat dels seus mitjans contrastats amb la seva originalitat. Va ser un arquitecte estretament vinculat a les formes de la natura i al paisatge del territori on efectuava les seves obres. La qualitat de les seves obres esdevé fora de tot convencionalisme.
Jujol va realitzar nombroses obres en solitari, entre elles Can Negre, la Torre de la Creu, la Torre Jujol i la Casa Serra-Xaus (Sant Joan Despí); el Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el cambril del Convent dels Carmelites (Tarragona); la Casa Bofarull (els Pallaresos); l’església del Sagrat Cor de Jesús de Vistabella (la Secuita); la Casa Camprubí (Cornellà de Llobregat); la Casa Planells (Barcelona), o el Mas Carreras (Roda de Berà).
Alhora, la seva influència és molt present en les col·laboracions amb arquitectes de l’època com Antoni Maria Gallissà, Josep Font i Gumà o Antoni Gaudí. A La Pedrera -va dissenyar les baranes de ferro forjat de la façana i els sostres i columnes del pis principal-, al Park Güell -el banc ondulat i els sostres de la sala hipòstila-, a la Casa Batlló -treballs de revestiment de la façana a base de trencadís-, a la Sagrada Família, la Colònia Güell o Bellesguard.
Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879-Barcelona, 1949) va ser catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i arquitecte municipal de Sant Joan Despí. Se’l considera un artista total perquè va ser capaç de dominar l’arquitectura imposant un nou estil i aplicant-lo en les tècniques en què excel·lia, com ara el trencadís, l’esgrafiat, l’escultura, el dibuix o la pintura. Així, a més d’arquitecte, Jujol també va ser decorador, pintor, esgrafiador, dissenyador de mobles, d’altars, d’ampolles, de paviments ceràmics, d’imatges religioses, de làpides sepulcrals o d’escuts d’entitats gremials.
El treball arquitectònic de Jujol es caracteritza per la simplicitat dels seus mitjans contrastats amb la seva originalitat. Va ser un arquitecte estretament vinculat a les formes de la natura i al paisatge del territori on efectuava les seves obres. La qualitat de les seves obres esdevé fora de tot convencionalisme.
Jujol va realitzar nombroses obres en solitari, entre elles Can Negre, la Torre de la Creu, la Torre Jujol i la Casa Serra-Xaus (Sant Joan Despí); el Teatre Metropol, la Casa Ximenis i el cambril del Convent dels Carmelites (Tarragona); la Casa Bofarull (els Pallaresos); l’església del Sagrat Cor de Jesús de Vistabella (la Secuita); la Casa Camprubí (Cornellà de Llobregat); la Casa Planells (Barcelona), o el Mas Carreras (Roda de Berà).
Alhora, la seva influència és molt present en les col·laboracions amb arquitectes de l’època com Antoni Maria Gallissà, Josep Font i Gumà o Antoni Gaudí. A La Pedrera -va dissenyar les baranes de ferro forjat de la façana i els sostres i columnes del pis principal-, al Park Güell -el banc ondulat i els sostres de la sala hipòstila-, a la Casa Batlló -treballs de revestiment de la façana a base de trencadís-, a la Sagrada Família, la Colònia Güell o Bellesguard.