JOSEP BRACONS TONI PÉREZ JUDITH RIERA TRIBUNA POLÍTICA Rodalies: el col·lapse anunciat Rodalies arrossega una crisi estructural que s’ha convertit en el malson quotidià de milers d’usuaris. Retards constants, incidències, trens saturats i falta d’informació, són només la punta de l’iceberg d’un problema molt més profund i evident: la manca d’inversió sostinguda. Una avaria a la catenària o a la senyalització, una incidència tècnica, una esllavissada o la caiguda d’un arbre, paralitzen línies senceres durant hores. El resultat és un sistema fràgil que ja ha tingut conseqüències irreparables. Però aquesta crisi ha posat en evidència també el paper polític de la Generalitat de Catalunya. Hi ha hagut una resposta poc contundent davant el Govern d'Espanya. El to hauria d’haver estat molt més dur, amb declaracions contundents, exigències i una explicació clara del greuge que patim des de fa molts anys. Hem vist una resposta moderada, que pot interpretar-se com una aposta per la cooperació institucional, però en realitat és una renúncia a exercir pressió amb tota la fermesa necessària, en ser els dos governs del mateix color. Quan el servei falla de manera reiterada, esperem alguna cosa més: esperem exigència, lideratge i determinació, encara que això impliqui incomodar els seus a Madrid. Els diferents governs espanyols han anunciat en reiterades ocasions plans de xoc i inversions milionàries per modernitzar la xarxa. Però els usuaris continuen patint obres eternes, retards estructurals, inseguretat i una sensació d’abandonament permanent. Mentre els recursos no arriben i els compromisos pressupostaris no s’executen, els usuaris queden atrapats enmig d’un conflicte polític que no resol res. El caos de Rodalies no era inevitable. És el resultat de decisions que han pres els governs de Madrid al llarg dels anys. Revertir-lo exigeix voluntat política i una aposta decidida per situar la mobilitat quotidiana al centre. Sense això, els retards i la inseguretat continuaran sent la norma i no l’excepció. A part dels perjudicis evidents, en aquest context d’emergència climàtica, apostar per una xarxa ferroviària eficient no és un luxe, és una necessitat estratègica. Un servei ferroviari poc fiable desincentiva l’ús del transport públic i afavoreix el vehicle privat, amb les conseqüències ambientals que això comporta. En definitiva, paciència, que el debat no és només tècnic o pressupostari, també és polític. Cures i drets per una vida digna La dependència afecta la vida de moltes persones i famílies. Persones grans, persones amb discapacitat o amb malalties cròniques que, de manera permanent o temporal, necessiten suport per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Des d’una perspectiva feminista i de justícia social, entenem l’atenció a la dependència com un dret de ciutadania, no com una càrrega privada que hagi de recaure sobre les famílies. És per això que sota el lideratge de la regidora de Serveis Socials, Margi Gual, de Comuns, hem situat les cures i les persones al centre de l’acció social i de l’enfortiment dels serveis públics. En els pressupostos del 2026 de l’Ajuntament, la partida per a l’atenció a la dependència ha augmentat un 22%. El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) atén a 205 persones en situació de dependència a les seves llars, cobrint tota la demanda, sense llistes d’espera ni copagament. En total, suposen 5.395 hores mensuals i una inversió d’1,3 milions d’euros. Prop de 50 treballadores familiars i auxiliars de la llar es desplacen als domicilis dels nostres veïns i veïnes per donar suport en la higiene personal, l’alimentació, la mobilitat, la medicació, l’acompanyament mèdic, tasques bàsiques de la llar o acompanyament al carrer. Alhora incideix en la prevenció del deteriorament, ajuda a evitar la soledat i reforça l’autonomia de les persones. Volem que les persones puguin viure el màxim temps a casa seva, si així ho desitgen, evitant ingressos residencials no volguts. Hem de cuidar els nostres avis i àvies per compartir temps i afecte, però les cures de les necessitats bàsiques cal garantir-les des de l’esfera pública. Actualment les cures no professionals representen un 3,6% del PIB, i massa sovint recauen sobre les dones. És per això que des de Comuns-Sumar amb el ministre de Drets Socials Pablo Bustinduy al capdavant, promovem una reforma de la llei del 2006 que va ser un avenç, però que cal actualitzar, millorar prestacions, reduir llistes d’espera i simplificar tràmits. En una societat on ja hi ha més persones majors de 80 anys que menors de 14, tenim un repte col·lectiu en relació a l’envelliment de la societat en tots els àmbits: en salut, habitatge, participació i aprofitament dels seus sabers. Continuem treballant per un sistema públic de cures sòlid, equitatiu i digne. Podeu contactar a margi.gual@santjoandespi.cat. El feminisme és per a tothom El 8 de març ens recorda que la igualtat és un compromís permanent de les santjoanenques i els santjoanencs. La història de la nostra ciutat també té nom de dona: des de les obreres que reclamaven condicions dignes de treball, les que reivindicaven carrers més segurs, fins a les defensores dels drets reproductius reivindicant els centres de planificació familiar als nostres barris. Dones del teixit associatiu i veïnes amb nom propi que formen part d’una genealogia feminista que ha permès, també, l’avanç dels drets i llibertats de totes. Des dels governs socialistes hem impulsat polítiques per garantir les oportunitats de les dones. Un urbanisme segur i pensat per les persones, amb carrers i places amables, pacificats i ben il·luminats. Amb el Centre Dones Despí com a centre de referència. El reforç en la coeducació i l’educació afectivosexual. Avançant en la corresponsabilitat amb les nostres escoles bressol i el canguratge municipal, entre d’altres. Cal recordar que l’equitat és un pilar democràtic essencial. Ens fa a tots i a totes més lliures i ens situa en igualtat de condicions davant la vida. Actualment s’estan assumint relats que neguen la desigualtat estructural. Aquestes percepcions es combinen amb la banalització de la violència masclista que sumat al consum intensiu de pornografia, amb un accés cada vegada més jove, desfigura el consentiment, deshumanitza les dones i infants i reforça patrons agressius i violència. A tot això s’hi afegeix una regressió global dels drets de les dones. Com a Iran i l’Afganistan, on les nenes son expulsades de l’educació, dones apartades de la vida pública i laboral, restriccions de moviment i expressió... Aquests retrocessos ens recorden que cap dret està garantit sense la seva defensa activa. Per tot això, els i les socialistes de Sant Joan Despí, refermem el compromís amb el feminisme, amb la igualtat i amb la defensa dels drets humans. Perquè estem convençudes que un món millor, més lliure i segur per les nostres nenes és possible. Perquè estem segures que els nens i nenes d’avui seran capaces de generar una societat molt millor i és la nostra responsabilitat assentar les bases per a que això passi. Una ciutat feminista és una ciutat més inclusiva, amb més oportunitats i que posa la seguretat de tots els seus veïns i veïnes al centre.
RkJQdWJsaXNoZXIy Njg1MjYx