JORDI ELIAS ESTEBAN GESA TRIBUNA POLÍTICA Els articles publicats a la secció Tribuna Política són responsabilitat exclusiva dels seus autors, els grups polítics municipals, i no reflecteixen la postura de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, que declina qualsevol responsabilitat sobre els continguts expressats, així com sobre les opinions, valoracions i interpretacions que puguin sorgir de la seva lectura. Ajuntament de Sant Joan Despí Espai dels grups municipals Ajuntament de Sant Joan Despí Menys excuses i més país Fa setmanes que el servei de Rodalies s’ha convertit en el símbol més evident del desgavell que viu el país. La realitat és tossuda: trens cancel·lats, retards constants, andanes plenes i ciutadans que arriben tard a la feina o a classe. Però el problema no és només ferroviari. El col·lapse de Rodalies s’afegeix a les vagues de metges, a les protestes dels mestres i al malestar creixent en serveis essencials. No és una suma de conflictes aïllats, és una crisi de fons que afecta el dia a dia de milers de famílies. En aquest context, el president Salvador Illa compareix i afirma que actua com si tot comencés de zero. Que “comença de zero” davant del caos. Però no es pot governar fent veure que la realitat anterior no existeix. Fa més d’un any que governa i el país no pot viure en una arrencada permanent. Les tensions a la sanitat fa temps que han estat advertides pels professionals. Els docents reclamen des de fa mesos estabilitat, recursos i respecte. I el desastre de Rodalies no és fruit d’una ventada ni d’una vaga puntual: és conseqüència directa d’anys de desinversió, culpa de PSC/ PSOE, del PP i d’una dependència crònica de decisions preses des de Madrid. Des de Junts ho hem dit clar: el col·lapse no és només tècnic, és polític. Quan el país depèn d’estructures que no controla, passa això. Quan Renfe gestiona Rodalies sense prioritzar les necessitats dels usuaris, el servei falla. I quan el Govern es limita a administrar el conflicte en lloc d’afrontar-lo, la situació col·lapsa. Per això defensem rescindir el contracte amb Renfe de manera immediata i que Ferrocarrils de la Generalitat assumeixi la gestió íntegra del servei. No és una consigna ideològica, és sentit comú. FGC ha demostrat que sap gestionar amb eficàcia i proximitat. Si volem un servei digne, cal prendre decisions valentes i assumir riscos polítics. El mateix passa amb la sanitat i l’educació. No podem normalitzar que metges i mestres surtin al carrer perquè no se’ls escolta. Governar no és començar de zero cada dia, és assumir responsabilitats, planificar i defensar els serveis públics amb determinació. La mobilitat, la salut i l’educació són pilars bàsics del país. Si fallen alhora, el problema és estructural. Catalunya mereix un govern que lideri, que prengui decisions i que posi el país al davant. Catalunya mereix la independència. Menys excuses i més país. La ZBE contra los vecinos La implantación de la Zona de Bajas Emisiones en Sant Joan Despí se ha presentado como una decisión inevitable, casi incuestionable. Quien discrepa parece estar en contra del progreso o del planeta. Pero el debate real no es ese. El debate es cómo se hacen las cosas y a quién se escucha cuando se hacen. Y hoy muchos vecinos sienten que no han sido escuchados. La actual ZBE nace de una lógica más ideológica que práctica. Se ha priorizado el gesto sobre la gestión y el titular sobre la realidad cotidiana. Mientras tanto, son familias trabajadoras, autónomos y muchos mayores quienes asumen el coste directo de una decisión que no tiene en cuenta todas las circunstancias personales y económicas. Nadie discute el reto ambiental. Debemos avanzar hacia ciudades más limpias y sostenibles. Pero sostenibilidad no puede ser sinónimo de imposición. Cuando una medida pública genera sensación de agravio y divide a los ciudadanos entre quienes pueden adaptarse y quienes no, algo falla en su planteamiento. La movilidad no es un lujo, es una necesidad. Para muchos vecinos el coche no es una elección ideológica, es la herramienta que les permite trabajar, llevar a sus hijos al colegio o atender a sus padres. Convertir esa realidad en un problema moral es injusto. Una política pública debe comprender la complejidad social, no simplificarla. También preocupa la falta de diálogo real. Las grandes transformaciones requieren consenso, explicaciones claras y sensibilidad. Sin eso, lo que se genera no es conciencia ambiental, sino desconfianza. Y cuando la ciudadanía percibe que las decisiones se toman de espaldas a su día a día, el vínculo con la administración se debilita. Hay otra manera de hacer las cosas. Una manera que combine ambición ambiental con sentido común. Que entienda que la transición debe ser acompañada y no impuesta. Que trate a los vecinos como aliados y no como sospechosos. Sant Joan Despí merece políticas responsables y equilibradas. Porque gobernar no es dictar normas desde un despacho, es comprender la realidad de quienes viven y trabajan en nuestra ciudad. Cuidar el aire es imprescindible. Cuidar a las personas, también. Y cuando ambas cosas parecen entrar en conflicto, la obligación de un buen gobierno es encontrar el equilibrio. IG: ppsantjoandespi / IG: estebangesa
RkJQdWJsaXNoZXIy Njg1MjYx