EL BUTLLETÍ DE SANT JOAN DESPÍ | 339 | Març 2025

JOSEP BRACONS TONI PÉREZ JUDITH RIERA TRIBUNA POLÍTICA Els mercats municipals de Sant Joan Despí El canvi d'hàbits de la ciutadania està pas- sant factura als mercats municipals. Molts clients opten pels supermercats, les grans superfícies o la compra en línia. A tot això, cal afegir un nou maldecap per als nostres comerciants. Al final d’aquest 2025, s’aca- ba la concessió de les parades, tant les del mercat de les Planes, com les del Centre. S’hauran de tornar a licitar amb concurrèn- cia oberta tal com diu la llei. Ningú tindrà preferència. Aquest fet, i la falta de dina- mització dels mercats, ha fet que molts co- merciants rebin aquesta notícia amb molta preocupació. Als nostres mercats, comença a haver-hi parades tancades. Tradicionalment, eren el cor comercial de la ciutat, oferint productes frescos i de proximitat, així com un espai de socialització, on la interacció entre comer- ciants i clients creava un ambient de con- fiança i proximitat. Per això, és imprescindible que tant l’Ajuntament com els comerciants i la ma- teixa ciutadania treballin per revitalitzar-los i assegurar-ne la continuïtat. Cal establir línies de confiança entre l’Ajuntament i les venedores i els venedors per què el reglament dels mercats tingui en compte les condicions dels comerciants. Bàsicament, són autònoms que l’únic que volen és fer la seva feina i treure’s un sou. Volen recuperar les inversions fetes a les parades quan es jubilin; si no, les parades es van degradant i no es modernitzen quan arriba el moment del relleu generacional. Quan surti la licitació per iniciar un nou negoci o continuar el que està en marxa, s’han de tenir en compte les persones. No són grans empreses ni franquícies. Els preus han de ser accessibles i amb facilitats de pagament perquè puguin continuar amb la parada. Amb l’horari del mercat s’ha de trobar l’equilibri entre la màxima amplitud pos- sible per facilitar l’accés dels compradors i l‘horari de les persones que regenten la parada. El cost d’un treballador o una tre- balladora més, si fes falta per mantenir un horari, és molt alt. Hem d’aspirar que els nostres mercats municipals siguin molt més que un lloc on fer la compra. Han de ser espais vius que es converteixin en el cor del desenvolu- pament econòmic i la cohesió social de la ciutat. Per això, és essencial protegir-los i promoure’n l’ús entre la població. Confiem que comerciants i Ajuntament arribin a una bona entesa i que els mercats prenguin el paper que han de tenir a la nos- tra ciutat. El feminisme és per a tots i totes Com a definició el feminisme és el conjunt d’idees i accions que cerquen la igualtat entre dones i homes, en drets i llibertats. Vol revertir les desigualtats que la societat heteropatriarcal i el capitalisme han gene- rat, desmuntant els rols de gènere que ens oprimeixen a tots i totes, així com els ei- xos d’explotació com origen, classe, edat, gènere... De manera que dir feminisme és dir Drets Humans per a totes les persones d’arreu. Aquesta lluita ha permès avançar molt, però ens queda molt camí per recórrer per superar les desigualtats, les moltes bretxes existents i sobretot tenir una so- cietat sense violències masclistes, que ens mostra la seva vessant més agressiva amb els assassinats de dones. Ara a més, tenim davant una onada reaccionària que ens separa i aïlla, liderada per l’extrema dreta al nostre país i al món, que allà on pot fa retrocedir drets: el feminisme és el millor antídot per frenar-la. Ens necessitem a homes i dones per ampliar aliances, teixir formes de trobada i cooperació entre diferents. El feminisme ha sigut pioner en estratègies transforma- dores, amb formes de participació social i política caracteritzades per un “fer en comú”, per “sumar” des de la diversitat i respostes col·lectives. Com ho han fet aquest mes de març les entitats de dones de la ciutat, especial- ment en la Diada de la Dona, que ha sigut un magnífic exemple d’autogestió, col·la- boració, de manera conjunta amb moltes altres entitats culturals, veïnals, esportives ... Defensar una cultura feminista i comu- nitària, ens fa dialogar, reflexionar, ens connecta i dona força. És essencial per aconseguir una societat on la diversitat i la igualtat estiguin al centre, construint un món més just en el qual millorem tots i to- tes, perquè sols és possible avançar si ho fem totes col·lectivament . Aquesta capacitat transformadora es manifesta de diverses maneres, una d’elles és la reescriptura de narratives de dones, que fan visible històries de superació, de generació de xarxes, lluites i processos de transformació col·lectiva. I un exemple és “L’Itinerari per Sant Joan Despí, el llegat de les dones”, per treure a la llum el que va quedar oblidat, de tot allò que les dones van aportar en la construcció de la nostra ciutat i que ha estat cocreat per la com- panya Conxita Sánchez. Visca la lluita feminista. Si t’hi vols impli- car escriu a margi.gual@sjdespi.net . Sant Joan Despí: model de vida i treball La nostra ciutat s'ha convertit en referent en ciència i innovació, gràcies a la seva inclusió a la Red Innpulso, una xarxa que agrupa ciutats que fomenten la innovació i el desenvolupament tecnològic. Sant Joan Despí ha d’esdevenir un pol d'atrac- ció per a emprenedores, investigadores i professionals de diversos àmbits. La cièn- cia i la innovació són motors econòmics i també milloren la qualitat de vida de les persones. Sant Joan Despí batega, està en cons- tant evolució amb projectes que són rep- tes molt importants i que han de perme- tre posicionar la nostra ciutat encara més al mapa d’inversions que aportin riquesa, valor afegit i llocs de treball qualificats. Els i les socialistes sempre ho hem de- fensat: una ciutat per viure i treballar. Una ciutat per viure: on la vida associa- tiva és un dels pilars fonamentals. Les enti- tats santjoanenques, les culturals, socials, esportives, comercials i empresarials... to- tes, jugueu un paper crucial en la cohesió social i en la creació d'una ciutat millor, dinàmica i participativa. Desenvolupeu activitats i projectes que, amb el suport de l’Ajuntament, beneficien al conjunt de veïns i veïnes, fomentant la participació ciutadana. Les entitats donen identitat, sentiment de pertinença. Són el nostre patrimoni. Ens ajuden a conservar allò que sempre diem: tenir una ciutat amb cor de poble. En aquest sentit, volem manifestar el nostre suport a la Bressola, com ho feia el president Illa fa uns dies. La importància de preservar la nostra llengua i cultura és fonamental per a la identitat col·lectiva. És un compromís ferm dels i les socia- listes, com també ho és un dels aspectes que preocupa els nostres veïns i veïnes: gaudir d’un bon espai públic. L’Ajunta- ment ha implementat un pla d'augment de la neteja dels carrers, amb l'objectiu de garantir un entorn més agradable per a tothom. La neteja dels espais públics és imprescindible per tenir espais de qualitat on desenvolupar la nostra vida en comu- nitat. La participació activa de tots i totes en la cura dels espais comuns és fonamen- tal per aconseguir una ciutat més neta i sostenible. Una ciutat per viure-hi i conviure. Que mira al futur per donar oportunitats a to- thom. Recordant que garantir els drets de les dones i les nenes en tots els àmbits de la vida és l'única forma d’assegurar el des- envolupament sostenible.