EL BUTLLETÍ DE SANT JOAN DESPÍ | 311 | Gener 2022

JORDI ELIAS RAFAEL ROLDÁN TONI PÉREZ TRIBUNA POLÍTICA El català: llengua, model i cultura Si acabàvem l’any amb la polèmica decisió del Tribunal Suprem amb la ratificació de la mesura del TSJC, on demanava garantir el 25% de les hores lectives en castellà, comencem l’any amb una nova polèmica vers la nostra llengua. Li toca el torn a TV3 i al seu programa “Atrapa’m si pots”. En un programa especial, una jove no sabia dir la resposta en català, i, tal com recullen les normes del programa, no se li podia donar per bona si la feia en castellà. Fins aquí cap problema. Responsables de C’s , Vox i PP han apro- fitat aquesta “anècdota” per atacar altra vegada el nostre model lingüístic. Però el més greu és que posen la menor en una si- tuació d’exposició pública de manera que la família ha demanat la seva protecció per minimitzar el mal que se li està fent. Una vegada més fent populisme contra una llengua, un model lingüístic i una cultura. Però per molt que atemptin contra el català, tant a les escoles com en el seu ús en mitjans de comunicació, no ho acon- seguiran. El model lingüístic a les escoles funciona, i funciona molt bé amb el català com a llengua vehicular. Al final del pe- ríode d’educació obligatòria els alumnes hauran adquirit coneixements de català i castellà, com a llengües cooficials a Cata- lunya, i també en altres llengües estrange- res: a partir de primària generalment l’an- glès i a secundària els instituts ofereixen assignatures d’altres llengües. El model lingüístic català mai ha pro- vocat cap conflicte, ni tan sols en una co- marca com el Baix Llobregat, on segons aquests partits, i per l’origen de les perso- nes que hi vivim, hauria de ser motiu de conflicte. Una llengua que permet mantenir una cultura pròpia i mil·lenària però que alho- ra -i igual d’important- ajuda a la integra- ció de molta gent, ja que a Catalunya som un país obert i d’acollida, oferint l’opció d’aprendre’l i tenir igualtat d’oportunitats. Una llengua que uneix i no separa, que és motiu d’orgull. Qui no recorda com gent de fora de Catalunya no va poder aprendre a parlar en català però diu amb orgull que els seus fill i nets, sí? Qui pot estar en contra d’un model que ofereix tanta riquesa cultural pel futur dels nostres joves? Està clar que és un tema gens conflictiu que només respon a inte- ressos de partits que, allunyats del con- sens, busquen dividir la nostra societat. Com sempre, ens podeu trobar al telè- fon 674590850 i al correu hola@juntsxsan- tjoandespi.cat Guanyar drets Només amb una feina en condicions dig- nes es pot aspirar a tenir una vida digna. Encara que amb la reforma del 2010 ja s’havia començat a precaritzar la feina i a retallar drets laborals, van ser les reformes laborals del PP del 2012 i del 2015 les que definitivament van acabar amb ells. Després de nou mesos de negociacions, portades des del Ministeri de Treball deYo- landa Díaz, per primer cop en 40 anys els treballadors i treballadores guanyen drets amb una reforma laboral consensuada entre Govern, Sindicats i Patronal. A par- tir d’aquí qualsevol millora és negociable, però el que no es pot negar és l’evidència. Una reforma per acabar amb els grans desequilibris a la legislació laboral entre els interessos dels treballadors i treballa- dores i el de les empreses. Per acabar amb la temporalitat i la precarietat salarial que afecta especialment dones i joves i que porta a l’augment de la desigualtat, su- posant fins i tot la pobresa encara que es treballi. La reforma laboral segueix en la línia de la política de protecció dels treballadors i l’ocupació duta a terme des del Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, que ha permès, dos anys després de l’inici de la COVID-19, recuperar 770.000 llocs de treball i reduir l’atur en 900.000 persones, gràcies entre d’altres iniciatives als ERTO. Les pujades del salari mínim interprofes- sional han estat una mesura encaminada a pal·liar els efectes de la devaluació salarial, mitigar la pobresa salarial i reduir la des- igualtat existent. Per això continuem treballant per a la propera pujada del salari mínim inter- professional, que juntament amb aquest acord de la reforma laboral, serà un gran pas endavant per als drets de les treballa- dores i treballadors mitjançant una legisla- ció progressista. L’impuls i la voluntat de Podem han aconseguit progressar, de manera inequí- voca, en el foment de nous drets en l’àmbit del treball per aconseguir desterrar la pre- carietat avançant cap a la igualtat social. Aquest mes Podem compleix 8 anys. Vuit anys de canvi i transformacions. En tan sols 8 anys de vida hem arribat al go- vern de l’Estat, a més de governs autonò- mics i municipals. Una fita que cap altre partit ha aconseguit. Vuit anys demostrant el nostre compromís per millorar la vida de la gent. Gràcies a totes i tots les que ens heu acompanyat a Sant Joan Despí durant aquests anys, demostrant cada dia que SÍ ES POT! Els drets de la gent gran importen La gent gran és una part imprescindible de la nostra societat. Són aquelles per- sones que han treballat tota la seva vida, dins i fora de casa, per aixecar el país, criar i cuidar dels seus fills i filles, nets i netes i també lluitant pels drets que tots i totes hem gaudit. Després d’anys d’esforços, el que els pertoca per dret és una jubilació digna, tranquil·la i poder compartir els seus sabers. Des del govern de coalició de l’Estat hem revaloritzat les pensions. Fem que les pensions contributives pu- gin un 2,5% i les no contributives un 3%. Així 11,5 milions de pensionistes podran mantenir el seu nivell adquisitiu. Aquestes polítiques es complementen amb les que ja venim realitzant des de l’Ajuntament i la regidoria de Polítiques Socials per garantir a totes les persones, també la gent gran, una vida digna i activa. Els drets de les persones grans, però, van molt més enllà i inclou que puguin realitzar autònomament totes les activi- tats del seu dia a dia. També anar al banc. Durant els últims anys hem assistit a molts canvis tecnològics positius. Però amb l’ex- cusa de la digitalització molts bancs han tancat sucursals i això afecta directament a les persones grans. El fet que bona part de les transaccions s’hagin de fer a través d’Internet, que pràcticament no es pugui anar a les oficines o haver de fer llargues cues esperant dempeus, entre altres can- vis, representa un greuge per les persones grans. Des de Sant Joan Despí en Comú estem especialment preocupades per aquesta qüestió. Cada cop son més els fa- miliars, amistats o veïns i veïnes que ens comenten les dificultats que tenen per operar amb els bancs, i també per realitzar altres tràmits com l’atenció sanitària, que sols es poden realitzar “on line”. L’impacte de la bretxa digital a la població genera noves desigualtat, situacions d’angoixa i frustració i creant un sentiment de culpa- bilitat immerescut. Tothom i les persones grans es mereixen un tracte respectuós, també dels bancs i empreses, i la tecnolo- gia no pot ser l’excusa per no fer-ho. És per això que els Comuns estem treballant ac- tivament per buscar solucions a aquestes qüestions des de totes les instàncies polí- tiques. Alhora ens oferim a qui ho necessi- ti, per des d’un espai segur i de confiança ajudar en tràmits i gestions. Si us cal po- deu contactar-nos al telèfon 615690465 i per mail a margi.gual@sjdespi.cat .