EL BUTLLETÍ DE SANT JOAN DESPÍ | 311 | Gener 2022

14 GENER 2022 Som prou conscients de l’impacte de la contaminació del trànsit rodat sobre la salut de les persones? No, no ho som. Les dades de contami- nació són d’una contundència terrible, sobretot en les àrees més denses, com la de Barcelona i la seva àrea metropo- litana. L’aire, en comparació a l’aigua, per exemple, no es veu, és invisible. Però... oi que no et beuries un got d’ai- gua tèrbola? Ens toca fer més huma- nes les ciutats en tots els sentits, però sobretot pel que fa a la salut. Som tos- suts i potser no ens acabem de creure la gravetat de la situació. Pensem“això no va ambmi”, però als hospitals ho te- nen molt clar. Sant Joan de Déu, hospi- tal infantil de referència, estima que el 48% dels casos d’asma que desenvolu- pen les criatures, està relacionat direc- tament i únicament amb la contami- nació atmosfèrica. Dades com aquesta ens hauríem de fer pensar. Com explicaria a la ciutadania que mesures com les ZBE és una opció valenta i necessària per a la salut de tothom, per al bé comú? Evidentment que és una decisió va- lenta. No es progressa ni es tira enda- vant si no hi ha valents i valentes. Les zones de baixes emissions intenten anar finalitzant un model d’utilització del vehicle privat que no se sosté. Bar- celona és la ciutat europea més densa pel que fa a vehicles, i la seva connur- bació comparteix xifres també molt elevades. Per tant, cal racionalitzar, no ens enganyem. Les ZBE són imprescin- dibles, encara més en una àrea amb tanta oferta de transport públic. Estem fent prou per lluitar contra l’impacte del canvi climàtic, o cal mesures encara més dràstiques? No estem fent prou. Estem enmig d’una revolució mai viscuda, una eta- pa apassionant comparable a la revo- lució industrial, grans canvis en molt poc temps, i això ens incomoda, ens costa trencar esquemes, això ha passat sempre a l’ésser humà. Visc a Terrassa, i cada dia veig, a la façana del Museu de la Ciència i la Tècnica una frase d’Òscar Wilde amb la qual m’identifico: “Al se- gle XIX, el progrés és la realització de les utopies”. Si no som utòpics, revo- lucionaris, valents i valentes, no anem enlloc. Catalunya té una veritable po- tencialitat en energies renovables, per exemple, que encara estan per explo- tar. Ens ho hem de creure. Creu que no som conscients de com els nostres hàbits, com l’ús del cotxe privat en lloc del transport públic, per exemple, influeixen en el medi ambient? El canvi d’hàbits ajuda molt més del que ens pensem. La força del consu- midor provoca un canvi d’hàbits, i la pedagogia, sobretot per part de les administraciones, és imprescindible per canviar. El consumidor pot fer mol- tes coses, però necessita informació i gent que l’assessori de forma integral, es necessita una visió àmplia de tot el que hi ha: ajudes, subvencions, com consumir sent respectuós amb el medi ambient, etc. Ferm defensor del medi ambient i de la recerca d’alternatives sostenibles per aturar el canvi climàtic, Francesc Mauri, meteoròleg de TV3, ens alerta que no prendre decisions ara, davant les conseqüències del canvi climàtic, és un gran error ENTREVISTA A Francesc Mauri Meteoròleg, llicenciat en geografia i autor del llibre Stop canvi climàtic “S’estima que la contaminació està al darrera de la meitat dels casos d’infants que desenvolupen asma”